COLÒNIA GÜELL

La Cripta de la colònia Güell va ser construïda per Antoni Gaudi entre els anys 1908 i 1915. Gaudí va trigar deu anys en preparar el projecte. S’ho va prendre com a un projecte de gran importància. Gaudí va treballar durant vuit anys en la cripta, però es va haver d’abandonar el projecte. L’any 2002 es va restaurar l’edifici, i es va destruir una part que s’havia agregat a la construcció, però no era obra de Gaudí. Tres anys després (2005), es declarà patrimoni de la humanitat. Les úniques intervencions que s’han fet a la cripta per part d’altres arquitectes, han estat per part de Josep María Jujol i d’Isidre Puig, que van construir part de l’altar i van fer altres acabats.

Descripció de l’edifici:

Inicialment havia de ser una església de planta oval amb cinc naus, amb diverses torres i un cimbori de 40 m d’altura. Però per motius econòmics, només es va arribar a construir la cripta.

Podríem dir que la cripta està formada actualment per dos parts principals. El que és el seu interior, d’on podem destacar dues grans finestres principals, que adopten formes de flor i papallona que il·luminen l’interior de la cripta amb colors molt vius, de manera que es pot veure la participació de la natura en la obra de Gaudí. En aquesta part de la cripta, trobem l’aforament, que destaca per la originalitat dels bancs. S’agrupen en seients de dos en dos i tenen estan decorats amb ferro forjat.

 

Al voltant d’aquest espai, trobem un porxo que rodeja la cripta. La seva base són una sèrie de columnes que volen imitar els troncs dels arbres emprant els seus mateixos colors. El sostre d’aquest porxo no és recte. Forma corbes contínues. Una gran part dels vidres que cobreixen els sostres del porxo, o part exterior de la cripta, estan tallats amb formes triangulars, sempre fidels a una de les tres motivacions principals per a Gaudí (Déu i la religió, la natura i Catalunya). Les múltiples formes triangulars que trobem a la cripta representen la santíssima trinitat (Déu, pare i esperit sant).

Des de aquesta part de la cripta, sobre els finestrons, podem apreciar un mosaic que forma les lletres alfa i omega, indicant, que igual que són la primera i última lletres de l’abecedari grec, una església representa l’inici i final de les nostres vides. 

També trobem una part superior, des de on havia de créixer tota l’església. Es poden veure “marques” en els punts on havien de créixer diverses columnes.     

Materials utilitzats:

Els materials utilitzats són pedres basàltiques, calzes maons, ceràmica, vidre i diferents tipus de morter.  

Funcionalitat de l’edifici:

La cripta de la colònia Güell va ser un encàrrec d’Eusebi Güell, com a edifici religiós pels treballadors de la colònia Güell. L’edifici va ser consagrat el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona. Actualment, funciona com a església del poble de la colònia Güell.

La Sagrada Família

La Sagrada Família és una església que va dissenyar Antoni Gaudí. És un dels exemples més coneguts del modernisme català. Es va començar a construir, el 19 de març de l’any 1882 (el dia de Sant Josep) i actualment, encara es troba en construcció. Es vol acabar l’any 2026. L’església costa de quatre façanes principals que representen la vida humana de Jesús. Quan Gaudí va morir (l’any 1926), només s’havia construït la façana del naixement, però es va continuar. El que pretén Antoni Gaudí amb aquesta obra, és “millorar” l’estil gòtic, sent fidel a una de les seves tres inspiracions principals, que és Déu. Per tant, podem dir que la Sagrada Família és un edifici neogòtic.

                                  

Descripció de l’edifici:

Inicialment, la Sagrada Família, havia d’estar formada per una sola torre, però gràcies a un donatiu important, i als projectes de l’arquitecte, el projecte es va ampliar, a un important església.

Està formada per l’absis, tres capelles, el claustre, una nau transversal que uneix la façana del naixement amb la de la passió, la cripta que es troba en una planta subterrània, la nau principal que ocupa l’espai entre la façana principal (la de la glòria) i el creuer, els sagristes, i tres façanes (la del naixement, de la glòria i de la passió).

La façana de la Glòria, és la façana principal i també la més gran del Temple. Està dedicada a la Glòria celestial de Jesucrist, és a dir, al camí cap a Déu i a la seva resurrecció. Actualment, escara no està acabada. Estaria orientada de cara al mar i formada per quatre torres unides per un gran pòrtic. Les torres representen als apòstols, als evangelistes, a Maria i Jesús.

La façana del Naixement, està dedicada al naixement de Jesús i està orientada cap a l’est. Representa la faceta més humana i familiar de Jesús i destaca per la seva abundant decoració. Aquesta va ser la única façana que es va acabar en vida de Gaudí. Ell era conscient de que no podria acabar l’edifici en vida, i va voler acabar un façana completa per donar una idea, de com haurien de ser les façanes restants.

La façana de la Passió, mostra la mort de Jesús i està orientada cap a l’oest. Vol reflectir el sofriment de Jesucrist., per això és la façana més simple i austera. Està carregada de simbologia. En primer lloc, trobem la figura de Jesús a la creu, amb una calavera, i la lluna al fons. Sobre seu, trobem uns mosaics amb lletres de càntics. Al voltant d’aquesta figura principal, trobem altres personatges de la Bíblia, com ara Judes, traint a Jesús, Sant Pere o l’escena de l’últim sopar i el judici de Jesús. També podem veure la figura de Gaudí.

L’interior de l’edifici, destaca per la lluminositat que proporcionen les grans vidrieres, i les seves columnes. Com en tota la seva obra, Gaudí volia imitar formes de la natura, per això les columnes són similars a les formes dels arbres. Cada una pera 6.000 tones aproximadament i estan dedicades a deferents ciutats, diumenges de l’any i a sants o apòstols.

                 

 Materials utilitzats:

La construcció de la Sgrada Família, destaca per l’ús de la pedra. S’han utilitzat pedres metamòrfiques i sedimentàries, totes extretes de Catalunya, i també pedres ígnies. Hi podem trobar sis tipologies de granit, dos tipus de basalts, i pòrfir vermell, importat des de Iràn.

El Material utilitzat per a les columnes és el granit i el pòrfir. El pòrfir dona un color vermellós a les columnes.

  

Funcionalitat de l’edifici:

La Sagrada Família va ser consagrada i declarada basílica menor, el 7 de novembre de 2010 pel Papa Benet XVI. Actualment es fa missa en horari convencional a la cripta, i a més, es concedeixen un número determinat de misses limitat a la nau central.

L'eixample i el pla Cerdà

EL PLA CERDÀ
 

    El pla cerdà va ser un projecte pioner en l’evolució del urbanisme modern. Consisteix en un pla de reforma de l’eixample, un dels deu districtes de Barcelona, format per sis barris (nova esquerra de l’eixample, antiga esquerra de l’eixample, dreta eixample, Sagrada Família, Fort pienc, Sant Antoni). La intenció, era, enderrocar una Barcelona emmurallada, i “crear-ne” una de nova. L’arquitecte Ildefons Cerdà va dissenyar una quadrícula, creuada només per grans avingudes que travessaven les illes en diagonal. Amb la intenció de crear una ciutat ortogonal.

PLÀNOL DE L’EIXAMPLE ABANS DEL PLA CERDÀ

PLÀNOL DEL PLA CERDÀ

Cerdà pensava en una ciutat plena d’espais verds i carrers amples. En principi, havia d’haver-hi un pati interior o zona verda a l’interior de cada illa, incloent també hospitals, esglésies, un cementiri i un bosc. També tenint en compte com aprofitar l’aigua dels rius, i millorant la circulació del transport públic.

El pla cerdà era “idíl·lic” sobre un plànol, però en una realitat, va presentar avantatges, i també inconvenients. Pràcticament tots aquests patis interiors, que havia d’haver a l’interior de cada cruïlla, es van substituir per habitatges, ja que econòmicament no sortia a compte, per tant, es van reduir els espais verds.

Gràcies a aquest model de ciutat es poden afrontar positivament problemes de circulació gràcies a la xarxa viària, per exemple.

PLÀNOL ACTUAL

 

Cracterístiques de l’eixample

Comparant l’eixampla d’Ildefons Cerdà, amb la d’una Barcelona anterior a la seva remodelació, entre les principals novetats, trobem illes octogonals que incorporen els xamfrans per facilitar la circulació.

Des del punt de vista urbanístic, destaca l’equilibri vianants - automòbils, les voreres generoses en arbres, els carrers de direcció única i les grans avingudes que travessen la quadrícula, els passeigs, les rambles, les places, els parcs, les façanes diverses amb balcons i les portes d’alguns edificis.

Altres plànols que es van presentar al concurs del creixement de la ciutat de Barcelona:

Plànol presentat l’any 1890, per l’ajuntament de Barcelona.

Plànol presentat l’any1859, per Antoni Rovira i Trias.

Plànol presentat l’any 1859, per Francesc Soler i Glòria.

LA CASA MILÀ (La Pedrera)

Obra:   Casa Milà (La Pedrera), Antoni Gaudí.

-Descripció de l’edifici (façana i interior):

És un edifici d'estil modernista que es va construir entre 1906 i 1910.

La façana d’aquesta obra, vol imitar les onades del mar i formes de la naturals, una de les tres inspiracions principals de Gaudí. Està feta de pedra, decorada amb finestres intercalades amb balcons de ferro forjat, exceptuant el pis principal, on només trobem finestres.

L’interior de l’edifici, està completament decorat. El fet de que sigui un edifici antic i senyorial, permet veure les diferències entre les habitacions i passadissos pensats per a l’ús del servei de la família, i el que és per als habitants i residents de la casa. Al primer pis, es trobava el taller de Gaudí, i més endavant va ser la casa de la família Milà. Va ser un dels primers edificis de la ciutat en tenir ascensor, que encara es conserva havent canviat el sistema de funcionament.

La pedrera té un espai interior que funciona com a “planta baixa”, obert a l’exterior. En aquest espai, trobem un garatge. A l’últim pis de la casa, trobem les golfes. Destaca per la seva funcionalitat, ingeniosament ventilada i il·luminada amb petites finestres, i també per el seu sostre, format per arcs de mig punt que creen passadissos.

 -Elements:

De la casa Milà, destaquen els balcons a la façana i les xemeneies al terrat. Els balcons juguen amb el ferro creant formes indefinides que com tots els elements de la casa, volen imitar un element de la natura, en aquest cas, l’escuma del mar, punts on trenquen les onades.

Al terrat trobem les xemeneies que imiten cares humanes i destaquen per la sensació de moviment que transmeten.

Xemeneies al terrat de la casa Milà

Balcó decorat amb ferro forjat a la façana de l’edifici.

-Materials:

L'edifici està fet de pedra (tots els murs, la façana, les xemeneies) guix i ceràmiques (algunes parets i sostres, xemeneies), ferro (poms de les portes, enreixats de la porta principal, arreglats a finestres, destaca als balcons) fusta (marcs de portes, portes, i mobles) i vidre (totes les finestres, vidres de les portes i altres petits detalls).

-Estructura:

L’edifici està format per cinc pisos habitats, el primer dels quals té més decoració. Una planta baixa, on actualment trobem el pati, oficines i la botiga de l’edifici. Unes golfes, que actualment funcionen com a museu de la casa Milà i de Gaudí.

-Context:

L’edifici està situat a Passeig de Gràcia amb el carrer Provença. Es troba en un ambient molt turístic ja que Gaudí és una de les atraccions turístiques principals de Barcelona. Es troba envoltada d’obres modernistes, ja que si pugem Passeig de Gràcia, als Jardinets de Gràcia, trobem l’hotel casa Fuster, i si baixem, la casa Batlló, que també és obra de Gaudí.

LES TRES GERMANES

La obra de les tres germanes, Anton P. Txèkhov, està protagonitzada per tres dones que es caracteritzen principalment, per la forma en que veuen la vida. Totes tres volen trobar un sentit positiu a les seves vides. No saben com afrontar ni el present ni un futur que les espanta. Viuen plenes de somnis i esperances, i es troben desconcertades debut als canvis continus que es presenten al seu voltant.

Les tres germanes, anomenades Olga, Masha i Irina, han viscut la mort dels seu pare. Podem veure les diferències entre les noies en la manera que mostra cada una a l’hora d’afrontar aquesta mort. L’Olga, soltera, és la més gran, i vol recordar el seu passat preocupada pel seu futur, pel futur de la seva família, amb por de quedar en l’oblit. La Irina és la més petita. Té ganes de viure la vida, viatjar, i està plena d’il·lusions. La Masha és la mitjana de les germanes. En ella podem veure el canvi més radical en la seva vida al llarg de la obra. Les seves germanes, creuen en un perfil de matrimoni clàssic. T’hi cases quan tu demanen, sempre que aquell qui ho faci sigui convenient per a tu. Però la Masha troba l’amor en un conegut de la família. Aquest fet la fa veure la vida amb uns altres ulls.

També podem veure un canvi en la Olga, ja que al inici de la obra, es mostra com a un personatge pessimista, amb un que transmet un sentiment de “ja haver viscut. De que no hi ha res més a fer”. Però hi ha un punt a l’obra en que és ella qui anima a les seves germanes, amb un esperit de voler viure la vida.

En la Irina, podem veure canvis en la seva personalitat, perquè al principi de la obra té mostes il·lusions, i al final s’adona de que aquells somnis, es quedaran només en somnis. I passa de ser una “nena inconforme” amb la vida, a una persona potser més madura que ha d’acceptar la realitat.

L’escenografia estava força encertada. L’espai, el mobles, o el vestuari, creaven un ambient fred, molt adient amb un cert desencant. Per tant, podem deduir que l’autor d’alguna manera relaciona l’argument i l’essència de la obra amb el decorat, i el clima que crea amb l’espai físic.

Ens ha cridat l’atenció, un altre element que ajudava a crear aquest ambient. A partir de la tercera escena, vam poder observar, com queia sobre l’escenari de forma uniforme, un material que volia imitar la neu, segurament. Dóna un toc surrealista que sorprèn i fa pensar a l’espectador. També hem observat el fet de que només hi ha un sol espai, una habitació. Tot i que sabem que passen coses a altres habitacions, en espais inexistents “fora de l’escenari”, tot el que veiem transcorre al mateix lloc.

Els efectes sonors són escassos, però un que té força importància, tant en com influeix sobre l’espectador com en la manera en que resol una escena. És tracta del so d’un tret. Aquest so, aquest cop, resol una escena, ja que suposa la mort d’un personatge important.

La il·luminació ajuda força a seguir la obra, entendre-la. Permet fer destacar algun personatge determinat, amb la intenció de donar importància al seu discurs.

Maqueta de la Cripta de la Colònia Güell (Gaudí)

Nosaltres, el grup 1, hem representat el porxo de la cripta, sobstituint les parets que limiten amb ella per columnes, però respectant el desnivell  que mantenia.

A la última fotografia, es pot veure la col·laboració del grup 3, ja que ajuntant els nostres treballs (la cripta interior i exterior), hem representat l'edifici "sencer".

Part de la cripta representada:

Maqueta:                                         

Junt amb la maqueta de la Cripta del grup 3