La obra de les tres germanes, Anton P. Txèkhov, està protagonitzada per tres dones que es caracteritzen principalment, per la forma en que veuen la vida. Totes tres volen trobar un sentit positiu a les seves vides. No saben com afrontar ni el present ni un futur que les espanta. Viuen plenes de somnis i esperances, i es troben desconcertades debut als canvis continus que es presenten al seu voltant.
Les tres germanes, anomenades Olga, Masha i Irina, han viscut la mort dels seu pare. Podem veure les diferències entre les noies en la manera que mostra cada una a l’hora d’afrontar aquesta mort. L’Olga, soltera, és la més gran, i vol recordar el seu passat preocupada pel seu futur, pel futur de la seva família, amb por de quedar en l’oblit. La Irina és la més petita. Té ganes de viure la vida, viatjar, i està plena d’il·lusions. La Masha és la mitjana de les germanes. En ella podem veure el canvi més radical en la seva vida al llarg de la obra. Les seves germanes, creuen en un perfil de matrimoni clàssic. T’hi cases quan tu demanen, sempre que aquell qui ho faci sigui convenient per a tu. Però la Masha troba l’amor en un conegut de la família. Aquest fet la fa veure la vida amb uns altres ulls.
També podem veure un canvi en la Olga, ja que al inici de la obra, es mostra com a un personatge pessimista, amb un que transmet un sentiment de “ja haver viscut. De que no hi ha res més a fer”. Però hi ha un punt a l’obra en que és ella qui anima a les seves germanes, amb un esperit de voler viure la vida.
En la Irina, podem veure canvis en la seva personalitat, perquè al principi de la obra té mostes il·lusions, i al final s’adona de que aquells somnis, es quedaran només en somnis. I passa de ser una “nena inconforme” amb la vida, a una persona potser més madura que ha d’acceptar la realitat.
L’escenografia estava força encertada. L’espai, el mobles, o el vestuari, creaven un ambient fred, molt adient amb un cert desencant. Per tant, podem deduir que l’autor d’alguna manera relaciona l’argument i l’essència de la obra amb el decorat, i el clima que crea amb l’espai físic.
Ens ha cridat l’atenció, un altre element que ajudava a crear aquest ambient. A partir de la tercera escena, vam poder observar, com queia sobre l’escenari de forma uniforme, un material que volia imitar la neu, segurament. Dóna un toc surrealista que sorprèn i fa pensar a l’espectador. També hem observat el fet de que només hi ha un sol espai, una habitació. Tot i que sabem que passen coses a altres habitacions, en espais inexistents “fora de l’escenari”, tot el que veiem transcorre al mateix lloc.
Els efectes sonors són escassos, però un que té força importància, tant en com influeix sobre l’espectador com en la manera en que resol una escena. És tracta del so d’un tret. Aquest so, aquest cop, resol una escena, ja que suposa la mort d’un personatge important.
La il·luminació ajuda força a seguir la obra, entendre-la. Permet fer destacar algun personatge determinat, amb la intenció de donar importància al seu discurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada